Alimentació ecològica o sostenible?

Escrit per
Valorar aquest article
(7 vots)

Cada dia es parla més de l’ecologia: als aliments, a les cases, al treball… Però, em sap greu dir-ho, moltes vegades crec que és més una etiqueta i una moda que una forma de veure i viure la vida.

Per poder viure ecològicament tot si val, mentre sigui ecològic? Mentre hi hagi una certificació o etiqueta que diu que és ecològic ja està? I la sostenibilitat? I la coherència?

Com es defineix l'ecologia?

L’ecologia es defineix com l'especialitat científica centrada en l’estudi i anàlisi del vincle que sorgeix entre els éssers vius i el seu entorn, entenent-ho com la combinació dels factors abiòtics (clima, geologia…) i biòtics (organismes que comparteixen l’hàbitat), així com l’anàlisi de la distribució i quantitat d’organismes vius resultat d’aquesta relació.

Prové de la paraula Ōkologie: oikos (casa, residència o llar) i logos (estudi). Aquest concepte el va utilitzar per primera vegada el biòleg i filòsof Ernst Haeckel, cap al final de la dècada del 1860. El concepte inicial, amb els anys, s’ha anat estenent:

  • Interacció de tot ésser viu amb la superfície que l’envolta,
  • Anàlisi de les propietats del medi, incloent el desplaçament de matèria i energia, i l’evolució per la presència de conjunts biològics,
  • Fins i tot, arribant a moviments polítics i socials que intenten actuar en defensa del medi ambient. promouen la consciència social per assolir la conservació de la salut de l’home sense alterar ni malmetre l’equilibri dels ecosistemes naturals.

Què és per a mi l'ecologia alimentària?

Amb la globalització podem trobar aliments de qualsevol part del món i a qualsevol època de l’any. El fet de poder gaudir d’aliments d’altres cultures i exòtics es contraposa a altres consideracions que sovint no tenim en compte:

  • Pèrdua de la diversitat sociocultural (aliments autòctons), comportant l’empobriment de l’alimentació;
  • Pèrdua de la temporalitat dels productes;
  • Empobriment de la producció local i per tant de l’economia local;
  • Afavoriment de la contaminació ambiental per l’emissió de CO2 a l’atmosfera pel transport (camió i avió principalment);
  • Pèrdua de nutrients pel temps transcorregut entre la recol·lecció i l’arribada a les botigues, moltes vegades incrementat per períodes d’emmagatzematge llargs.

Tota això em fa pensar en una manera de viure diferent i respectuosa amb tot el què m’envolta, saludable, equilibrada, conscient… Per tant, una manera d’alimentar-me diferent, amb els recursos autòctons, els que ens ofereix cada temporada, respectant els cicles naturals per obtenir aliments de qualitat, amb un alt contingut en nutrients i a unes característiques gustatives òptimes.

I la proteïna?

Poden haver-hi diverses raons per decidir si només volem alimentar-nos de proteïna d’origen vegetal o no:

  • Segons els nostres requeriments nutricionals, amb una ingesta del 12-15% de l’energia diària en forma de proteïnes (en general) seria suficient, i estem a l’odre del 25% com a mínim. Fins i tot l'OMS (Organització Mundial de la Salut), dins les seves recomanacions contempla la no ingesta de cap tipus de proteïna animal, com a saludable i perfectament possible.
  • Per salut. Aquest excés de consum comporta una pèrdua de calci, excés d’urea i àcid úric (que comporta una sobrecàrrega del fetge i els ronyons), cetosi, deshidratació, dipòsits proteics indesitjables.
  • Per respecte als animals…

Jo us en deixo una altra per a fer-vos pensar: per sostenibilitat i ètica

    La producció de carn és més costosa, en diners, recursos i superfície, que la d’hortalisses o gra, perquè els animals necessiten menjar grans quantitats de vegetals per cada quilògram de carn que es pot aprofitar. Per això, menjar carn es converteix en un luxe que no tothom hi té accés.

    L’alimentació occidental, acostuma a ser rica en carn i aliments no bàsics, demanant gran quantitat de sòl agrícola, uns 4.000m2 de sòl cultivable per càpita. Per contra, una dieta vegetariana només necessita entre 700-800m2 de sòl per càpita. La major part de la població mundial no té accés a aquesta dieta “occidental”, la qual cosa ens permet a la resta continuar alimentant-nos així. Tenim dues opcions: o en reduïm el consum per a donar accés a l'alimentació a més persones o seguim amb aquesta dieta, obligant a la resta del món a passar fam.

    La primera opció no és tan extrema com pugui semblar: la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i Agricultura) calcula que n’hi hauria prou amb una dieta equilibrada, amb un 30% de proteïna d’origen animal, amb un cultiu moderadament intensiu i 2.500kcal per càpita (més del que recomana l’OMS) per alimentar 10.000 milions de persones sense augmentar la superfície cultivada actual. Només farien falta 1.500m2 de sòl cultivable per càpita (quasi una tercera part del consum actual a Occident).

L’alimentació saludable, a més de ser equilibrada, variada, de proximitat, amb bones propietats i innòcua, cal que sigui responsable i sostenible.

Com ja deia Gandhi, "Cal viure senzillament perquè els altres, senzillament puguin viure"

Llegir 1267 vegades

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Ad Grafic

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes