Sóc la Cesca

M’expliquen que de petita era mala menjadora, però jo no ho recordo, més aviat recordo que preferia jugar i córrer. De totes maneres, ja hem movia entre fogons a casa l’àvia, era una excel·lent cuinera, d’aquelles que aconseguien que una simple patata i mongeta tendra bullides semblessin un plat exquisit. Recordo que m’agradava ajudar (per no dir enredar) en qualsevol cosa: netejant bledes (pobres, sempre quedaven fetes unes pelleringues quan passaven per les meves mans, però que bones eren!!!), arrebossar croquetes, donar a la màquina per triturar la carn dels canelons, amanir la carn picada dels bistecs russos (ara en dirien hamburgueses), pelar els pèsols tendres (un a la boca i dos al plat)…

D’adolescent, quan ja no volia anar a passejar els diumenges amb els pares, em quedava a casa i experimentava fent postres. No sempre amb gaire èxit, com unes taronges amb crema, la qual es va tallar i no hi havia qui s’ho menges.

Als estudis, sempre m’havien agradat més les ciències: matemàtiques, biologia, química amb les seves reaccions… i els animals. Primer volia ser com en Felix Rodríguez de la Fuente (si, ja tenim uns anys), després observadora de la conducta animal, veterinària (però si haig de sacrificar a un animal, podré?). Finalment, quan hem vaig haver de decidir no tenia clar que estudiar, volia una carrera que englobés tot el que m’agradava i finalment vaig començar a estudiar Farmàcia. Es deia que a l’estudiar farmàcia eres coneixedor de tot i especialista en res. Això em va donar una amplia visió de la fisiologia i la salut humana.

cesca dos santos

Vaig treballar en una farmàcia com a estudiant i com a llicenciada. Després de 6 anys se’m va quedar petita, no volia simplement dispensar medicaments i fer algunes recomanacions. Vaig descobrir que la prevenció era fonamental per a mantenir un bon estat de salut i que el que més m’agradava era la formació, transmetre coneixements entenedors. Pots triar quan coneixes.

Vaig encetar una etapa on hem vaig dedicar a la formació tant fent xerrades i classes com elaborant el material del formador i dels alumnes. En una acadèmia preparant exàmens per a la selectivitat, al Col·legi de farmacèutics de Barcelona, al Departament d’Educació o Ensenyament (segons l’època) sobre alimentació i prevenció de trastorns alimentaris a primària i secundària, etc. Va ser una època molt gratificant i que vaig aprendre molt, sobretot observant les diferències i particularitats de cada centre, localitat, població…
Paral·lelament van néixer les meves dues filles, tot un món nou. Com havia d’anar introduint els diferents tipus d’aliments i aconseguir que els agradessin? Va ser una època de prova-error que m’ha sortit prou bé. Mengen quasi de tot, a part de les seves particularitats individuals, els agrada tastar aliments nous i de noves cultures i, al menys una, ha heretat l’interès per la cuina.

Mentre eren petites van ser anys de cursets, formació, col·laboracions, xerrades i tallers allà on hem demanessin i anar a totes les formacions que hem proposessin. També estava a l’AMPA de l’escola, a la comissió de menjador (of course).

Al 2004 em van proposar que organitzés una cuina d’una escola i m’encarregués dels menús. No en tenia ni idea de cuines escolars, una cosa és saber d’alimentació i l’altra saber de cuina de col·lectivitats, màquines industrials, proveïdors alimentaris i de normatives sobre seguretat alimentària. Han estat 10 anys de creixement constant tant de l’empresa com personal. El fet de començar en una empresa des del seu inici en un menjador escolar on no s’elaboraven ni 300 menús m’ha portat a fer quasi tots els papers de l’auca al mateix temps que he pogut observar tots els canvis que s’han anat produint:
D’un menú molt casolà a la preocupació que mengin aliments molt saludables, però pel camí s’ha perdut la cuina del dia a dia a les cases; l’evolució dels monitors cap a tasques més qualificades com a educadors, l’augment de control i autocontrol de la seguretat alimentària a les cuines per assegurar la innocuïtat dels aliments; l’augment d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries justificades i “disfressades” (alguns m’enteneu) fins a nivells importants havent de reestructurar funcionaments, estructures i responsabilitats; la introducció de la sostenibilitat, de productes ecològics, de dietes vegetarianes, del sobrepès com a nova preocupació, de la carmanyola solidària, de l’autonomia al menjador… I acabar amb 1500 menús diaris i molta feina de despatx.
Jo també he evolucionat com els menjadors, cap a una alimentació més senzilla, de temporada, ecològica o respectuosa amb l’entorn com a mínim, respirant amb calma, gaudint de les petites coses i intentant no deixar-me emportar per l’estrès del que m’envolta.

Ara accepto un nou repte: retornar als orígens, a la proximitat, al dia a dia, als dubtes i problemes quotidians de la gent, simples però importants; oberta a experimentar i compartir,
a transmetre els meus coneixements a qui em vulgui escoltar i a posar-los a l’abast de qui pugui interessar, ajudar a que les persones es puguin sentir bé amb elles mateixes i puguin afrontar el dia a dia amb tranquil·litat i bons aliments. Sempre escoltant les necessitats per poder ajustar l’assessorament o formació i acompanyar en els canvis.

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Really Web Design

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes