Com ens alimentem? (2a part)

Escrit per
Valorar aquest article
(2 vots)

La fisiologia, la dentadura, l'anatomia... Que ens pot explicar com mengem? Aquí podria entrar en un punt sense retorn, del que hi ha molta polèmica. Som omnívors o herbívors o carnívors?

Podem fixar-nos ens la nostra dentadura, en el sistema digestiu, en els enzims, etc. Però faci el que faci, la realitat és que som fisiològicament omnívors, perquè som capaços de digerir la carn i ho portem fent fa milers d’anys. Triar una alimentació vegetariana o vegana o completament carnívors, per mi, és una opció.

Està clar que, com a mínim, hem de reduir la ingesta de proteïna, sobretot la d’origen animal, i després hi ha les qüestions ètiques, morals i socials que ens poden portar a eliminar parcial o totalment qualsevol aliment que tingui algun origen animal.

La nostra dentadura ens revela informació sobre que “podem” menjar. Les dentadures de diferents animals revelen el tipus d’alimentació que segueixen segons les seves necessitats alimentàries i biològiques.

Cada espècie té una dentadura adaptada per alimentar-se segons les seves necessitats nutricionals i per adaptar-se el millor possible al seu medi.

La dentadura d’un carnívor consta, principalment, d’una potent mandíbula, per retenir les preses durant la caça, i dents afilades i molt tallants per esquinçar la seva carn.

La dentadura d’un animal herbívor té dents frontals per tallar els vegetals i dents planes per anar-les mastegant. No tindrà dents afilades per esquinçar.

La dentadura humana consta de 32 peces:

  • Premolars i molars: 20 dents planes destinades a moldre grans, llavors i llegums. corresponen el 62’5% de la nostra dentadura.
  • Incisius: 8 dents destinades a tallar vegetals com la verdura i la fruita. Corresponen un 25% de les dent de la nostra dentadura.
  • Canins: 4 dents punxegudes destinades a esquinçar. que estripen proteïnes com els peixos i la carn. El 12’5% de la dentadura.

Si pensem que els canins ens estan posant de manifest la necessitat o adaptació a ingerir proteïna animal, també podem pensar que presentar uns ullals més o menys afilats també pot ser un indicatiu de la major o menor necessitat d’ingerir proteïna animal.

Les recomanacions

Tot això ens porta a unes recomanacions adequades: 62% de vegetals (cereals, llegums i llavors), un 26% de fruites i verdures i un 12% de proteïnes.

A continuació es pot observar en un gràfic per poder tenir una visió més clara.

Grfic

En el transcurs d’aquet any aniré desenvolupant els aliments, les elaboracions i les combinacions més adients.

Per acabar…

El que he pretès en aquest post és posar de manifest algunes qüestions sobre la nostra història, fisiologia, comportament, etc. enfront l’alimentació i de com ens alimentem.

Penso:

  • Que som omnívors per la nostra fisiologia, portem milers d’anys menjant carn (independentment de si la nostra anatomia s’assembla més als herbívors o no),
  • Que podem triar la manera d’alimentar-nos per qüestions ètiques, morals, socials, ecològiques i de salut.
  • Que siguem conscients de quina ha estat la nostra evolució i perquè,
  • De com ha canviat la nostra forma d’alimentar-nos en poc temps,
  • De com pot adaptar-se el nostre cos en tant poc temps quan a necessitat milers d’anys per a petits canvis,
  • De com pot repercutir tot això en la nostra salut…

I tu que en penses?

Llegir 868 vegades

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Ad Grafic

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes