Hàbits alimentaris al menjador escolar

Escrit per
Valorar aquest article
(9 vots)

Quan ens nostres fills es queden a dinar al menjador escolar, a més de menjar de manera equilibrada i saludable, volem que es treballin hàbits.
L’educació en hàbits alimentaris o saludables corre a càrrec del monitors del migdia. S’acostuma a treballar l’ús dels coberts, a seure bé, a menjar de forma polida, etc. Es poden omplir pàgines i pàgines sobre els diferents hàbits que es poden desenvolupar, tanmateix, el més important és plantejar-nos objectius reals, assolibles i revisables.

Com ho fem?

  1. Primer de tot, hem de formar l’equip de treball: monitors, coordinador de menjador o de l'espai de migdia, cuina o cap de cuina, direcció de l'empresa de menjador o AMPA (si contracta directament al personal)… S’ha de decidir quin personal hi estarà representat i a quines reunions o grups de treball hi seran presents.

    El grup de persones que han de debatre els objectius poden ser diverses. Evidentment, els monitors/es i la coordinació del migdia; però també podem demanar la presència de cuina quan algun objectiu pot afectar a la manipulació o servei de la cuina (fruita pelada, pollastre trossejat, producte fresc…); el responsable de l’hort escolar, si es vol treballar amb productes seus o que els infants portin les deixalles orgàniques de la cuina per elaborar el compost o es vulgui recollir l’aigua sobrant de les gerres per regar…
  2. No hem d’oblidar el més important, saber on volem arribar, quin és el GRAN OBJECTIU, la finalitat de tota la nostra feina durant el temps del migdia. Sense saber on volem arribar podem trobar-nos treballant hàbits innecessaris o contradictoris per assolir un objectiu concret. Per plantejar-lo cal tenir en compta les infraestructures amb que constem, l’espai, el material, el temps, el personal, la tipologia d’infants i famílies, el projecte educatiu de centre, etc. Perquè sinó, és possible que treballem objectius de manera intermitent: a parvulari si perquè tenim el material necessari però a primària no, al primer torn de menjador no perquè no tenim espai ni temps, però al segon si.

    El GRAN OBJECTIU, per mi és la clau de volta per poder vestir la resta d’objectius generals i específics. No és el mateix voler arribar a que els infants seguin amb una bona postura, sense aixecar-se de la cadira si no és necessari, mengin correctament amb els coberts, sàpiguen comportar-se a taula fent servir les normes de cortesia, s’acabin tot el que tenen al plat i no llencin menjar a terra (per exemple). O, si a més, volem que aprenguin a servir-se a ells mateixos i als companys, a ser responsables de les diferents tasques del menjador, aprenguin hàbits saludables d’alimentació a partir de tallers, etc.
    En ambdós casos cal tenir en compta les infraestructures i el temps del que es disposa però la segona suposició requereix més esforç d’organització i elaboració per dur-lo a terme.
  3. Tenir clar el camí a seguir per assolir aquest objectiu final, quins objectius específics hem de treballar i assolir a cada curs, cicle o torn de menjador. Tenir molt clar que han de ser evolutius, coherents i amb exigència creixent. D’aquesta manera s’evita la possible arbitrarietat d’acció d’algun monitor: un monitor/a massa estricta o laxa en l’aplicació de les accions.

    Primer de tot cal marcar els objectius generals i desgranar-los. Per exemple, seure bé, una possible gradació de treball podria ser:
    • Començarem a treballar perquè no s’aixequin a cada moment i per qualsevol cosa. Però el monitor/a ha d’estar atent i avançar-se als moviments.
    • Evitar que s’aixequin per anar al lavabo i fer-ho en cas d’urgència. Els monitors/es han de recordar que vagin al vàter abans d’entrar al menjador i rentar-se les mans.
    • Que seguin sense posar els peus a sota el cul, sempre i quan l’alçada de les cadires i la taula siguin adequades, no baixin sota la taula, no es toquin les sabates o els peus, etc. El monitors recordaran com s’ha de seure quan entrin al menjador, abans de dinar.
    • Evitar que es girin per parlar amb el company de la taula del darrera o s’aixequin per “parlar” (o cridar) amb el company de l’altra punta de la taula. Els monitors han de tenir clar com hauran d’actuar en casos de reincidència. Dependrà de l’edat de l’infant i de l’actitud, però la resolució no s’ha de deixar a la improvisació del moment i del monitor/a, i tots els monitors/es han de saber el que s’ha de fer.
    • Ensenyar que s’ha de seure amb la cadira a prop de la taula, els braços sobre la taula al costat del plat o safata i amb l’esquena recta.
    • Es pot arribar a parlar als més grans de la postura de la columna quan seiem bé o malament i com pot afectar-la si es fa de manera reiterada.
  4. Cal definir quan es considera assolit un hàbit o objectiu segons l’edat dels infants per poder avaluar-ho i poder observar una evolució, perquè sinó ens podem trobar que passin els anys i tinguem la sensació que no s’avança.

    Continuant amb l’exemple anterior del seure bé, hem de definir quan es considera assolit l’objectiu. Ja sabem que el 100% és quasi impossible, però com entenem “la majoria”, el 50%? El 75%? El 80%?… Si estem obtenint resultats baixos voldrà dir que no estem plantejant bé l’objectiu, no és adequat per aquesta edat o no l’estem treballant correctament.
    És interessant poder avaluar els objectius trimestralment ja que n’hi hauran de cicle, els quals ja quasi estaran assolits a l’inici de curs i simplement els haurem de recordar, passat el primer trimestre estaran assolits i podrem passar al següent nivell. En canvi, en cas contrari, estem a temps de poder rectificar i no arribar a final de curs adonant-nos que ens hem equivocat.
  5. Són molt importants les reunions entre monitors per resoldre problemes, trobar estratègies comunes i debatre tot el que faci falta. A més, generalment, els monitors van canviant amb els cursos i és important que hi hagi un traspàs d’informació sobre el grup en general (quin tarannà té el grup, com es relacionen) així com d’informació més específica i personalitzada (infants que presenten aversions a algun aliment, són mal menjadors i com s’ha treballat, quines al·lèrgies i intoleràncies alimentàries i les informacions específiques de la família, etc.)

    És important fer reunions mensuals per poder revisar algun objectiu, alguna acció, algun cas especial, etc. si no hi ha aquest punt de trobada i intercanvi es pot acabar produint accions arbitràries i personals per part dels monitors/es.
    Imprescindible fer una reunió per valorar, redefinir, matisar aquest GRAN OBJECTIU amb una periodicitat variable, des d'un any o quatre. Poden canviar infraestructures que ens poden fer redefinir algun objectiu específic, per altra banda, la societat canvia i cal revisar el projecte cada 4-5 anys com a màxim.
  6. Hem de saber que els objectius SEMPRE són revisables i modificables.
  7. TOTS SOM EXEMPLE!!!!. No serveix de res tenir un fantàstic projecte, fer reunions, treballar tots els objectius possibles de manera didàctica, divertida i entenedora si tots nosaltres no ho fem. És el primer que veuran i tindran tota la legitimitat per no fer el que se’ls demana.
Llegir 59377 vegades

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Ad Grafic

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes