L’arròs integral. Quines propietats amaga?

Escrit per
Valorar aquest article
(7 vots)

L’arròs integral. Quines propietats amaga?

A l’Ebre i a Pals hi ha cultius d’arròs, ens agraden les paelles i, les grans paelles fetes i menjades amb els amics són fantàstiques!!!

Parlem d’arròs bomba, carneroli, basmati, integral, etc. De varietats no ens les acabaríem.

El tenim per un aliment digestiu, nutritiu i suau per al nostre cos. Tenim la creença que engreixa, en canvi s'utilitza molt en diferents tipus de dietes: d’aprimament, en les gastroenteritis, una sopeta d’arròs quan estem refredats…

Base de la dieta de moltes poblacions orientals…

Quines propietats té l’arròs integral que no té l’arròs blanc?

L’arròs integral té un contingut en vitamines, minerals, proteïnes i fibres que s’eliminen a l’hora del refinat.

Per contra, a més de l'absència dels nutrients esmentats, l'eliminació de la clofolla a l'arròs blanc, i per tant de fibra, fa que la seva absorció sigui més ràpida (index glucèmic alt). Comportant-se com un glúcid o hidrat de carboni d'absorció ràpida.

El temps de cocció no és molt llarg?

Si, està al voltant dels 45 minuts a l’hora. En canvi, podem trobar, sobretot a alguns “supers”, arròs “integral” amb coccions molt inferiors, 25-30 minuts.

És veritat que el temps de cocció de l’arròs integral és llarga i fa mandra fer-ne. El què podem fer és, coure’l un cop per setmana i guardar-lo a la nevera en un recipient de vidre o ceràmica tapat. Després en podrem disposar durant la setmana.

No són iguals tots els arrossos integrals?

Doncs no. El problema no són els arrossos integrals sinó el nivell de refinat o que estan precuits. Com més closca es tregui disminueix el temps de cocció i també les seves propietats. Desconfieu de l’arròs "integral" que tingui una cocció curta.

Però els japonesos no estan considerats com una població longeva i, en canvi, mengen arròs blanc?

Moltes vegades, en la recerca de “la immortalitat” que estem fent, ens emmirallem en altres cultures que ens semblen més saludables, longeves, actives, felices…

Hem de tenir en compte que, per una banda, fa milers d’anys que cada població s’ha adaptat al que pot obtenir com a recursos naturals (aliments) i a les activitats habituals (si és una zona minera, de pesca, agricultora, etc.) , climatologia… Per l’altra banda, cada població també té les seves parts negatives. Per exemple, els nord-americans pateixen càncer de colon a causa del seu estil de vida alimentària, però els japonesos pateixen càncer d’estómac.

Ja fa un temps, va caure a les meves mans un llibre on explicava els canvis en les diferents alimentacions del món a partir de la revolució industrial. El beri-beri és una malaltia del sistema nerviós que apareix pel dèficit de vitamina B1. Els aliments que en contenen majoritàriament són d’origen animal i els cereals integrals.

Abans de la revolució industrial, a tot el món es menjaven els cereals integrals i les seves farines fosques . El segle XIX i l’auge de les màquines va comportar l’aparició de les polidores que refinaven els cereals i s’obtenia una farina molt blanca. Poder menjar productes refinats va significar una qüestió de prestigi que es va encomanar, fins i tot, als països asiàtics. En aquests països, on l’arròs és la base de la seva alimentació, el resultat fou l’aparició del beri-beri. Van morir més de 500.000 persones, fins que es va comprendre que a l’arròs blanc li faltava algun component que si tenia l’integral: la vitamina B1.

En el germen de l’arròs s’emmagatzemen moltes vitamines del grup B i altres nutrients importants, però un cop polit es perd tot el germen. Es va solucionar suplementant l’arròs amb aquesta vitamina o prenent-la directament en forma de suplement.

Però, la solució real del problema no és consumir arròs blanc enriquit amb vitamines del grup B, sinó menjar arròs integral.

Actualment, els japonesos prenen vitamines del grup B juntament amb l’arròs blanc, tanmateix, continuen morint unes 20.000 persones a l’any a causa del beri-beri. Però això no ho veiem ni ho sabem.

Propietats de l’arròs integral

L’arròs integral, és aquell que conserva la closca on es localitzen la majoria de les seves propietats nutricionals, majoritàriament vitamines (del grup B) i minerals (potassi, fòsfor i magnesi)

  1. Ric en hidrats de carboni complexes d’absorció lenta, què ajuda a regular els nivells de sucre ne sang i la producció d’insulina. També ens dóna energia de manera gradual, sense els pics de l’arròs blanc.
  2. Ric en fibra que dóna una sensació de sacietat. A més, és essencial pel manteniment i el bon funcionament de la flora intestinal, tan important pel sistema nerviós i immunològic (un altre dia en parlaré).
  3. Conté antioxidants. Entre d’altres, conté manganés, que intervé en la producció d’energia i és un antioxidant que ens protegeix contra els radicals lliures (potencia la salut i evita l’envelliment i degeneració cel·lular).
  4. Conté vitamines del grup B, on s’ha de fer una menció especial per la vitamina B6, necessària per a la síntesi de la serotonina, disminueix els símptomes de la síndrome premenstrual, afavoreix l’alliberament de glucogen, contribueix a mobilitzar els greixos…
  5. Ajuda a controlar els nivells de colesterol per l’efecte que exerceix la fibra, desafavorint-ne l’absorció.
Però també és molt important saber què l’arròs integral, així com tots els cereals integrals, és recomanable que siguin de producció ecològica, ja que a la capa externa del cereal és on van a parar i s’acumulen tots els pesticides, herbicides i altres productes que s’utilitzen pel conreu. Encara que pensem que tot està contaminat, és important disminuir la càrrega que ingerim tant com puguem, ja que aquests actuen per acumulació.

Com l’hem de cuinar?

  • A l’hivern no cal però a l’estiu, es millor deixar-lo en remull una estona (entre mitja i un parell d’hores), a ser possible amb un tros d’alga kombu (2-5cm, depenent de la quantitat).
  • Rentar bé l’arròs sota l’aixeta d’aigua freda, fins que quedi ben net.
  • En una cassola, posar l’alga utilitzada pel remull, a sobre l’arròs i afegir l’aigua necessària i la sal (un pessic de sal marina per tassa):
  • Per l’arròs integral rodó i llarg, 2 parts d’aigua per 1 d’arròs.
  • Per l’arròs basmati, 1’5 d’aigua per 1 d’arròs..
  • Pel semiintegral i el salvatge, 3 parts per cada 1 d’arròs
  • Quan comenci a bullir, abaixar el foc i deixar coure tapat durant 45 minuts l’integral rodó, el llarg i el salvatge, 30 minuts el basmati i semiintegral (o segons digui l’etiquetat).

Consum

És un cereal que ha patit poques modificacions durant la seva història, fàcil de pair (present en moltes dietes reconstituents i depuratives), se’n pot prendre a qualsevol hora del dia (esmorzar, dinar o sopar), els que variarà és amb que l’acompanyarem. No és el mateix una paella al migdia que al vespre, i no és per l’arròs.

No conté gluten, per tant en poden menjar els celíacs, així com les seves varietats, la pasta d’arròs, etc. Sempre vigilant que no hi hagin traces.

Se’n pot menjar 3-4 cops per setmana, uns 60g de pes en cru.

COMPTE! La substitució de l’arròs blanc per l’integral ens dóna vitalitat, però cal ser prudents i no córrer massa. Si no estem acostumats a menjar-ne o no ingerim gaire fibra, pot ser que els nostre sistema digestiu no estigui del tot preparat i no el toleri bé. És millor començar amb cremes d’arròs integral tamisades o començar amb l’arròs semiintegral, fins que els budells ho tolerin. Sempre cultivat sense pesticides.

Llegir 1992 vegades

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Ad Grafic

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes