Productes light: salut o màrqueting?

Escrit per
Valorar aquest article
(4 vots)

Cada cop som més conscients que les malalties actuals: obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars o són la conseqüència del nostre estil de vida. Sabem que gaudir de més o menys salut depèn, en gran mesura, d’allò que mengem i que cal saber triar a l’hora de comprar.

Avui en dia, triar no és fàcil, hi ha molta informació i a vegades contradictòria. El fabricants ho aprofiten fent els seus productes “naturals”, baixos en calories o greixos, sense conservants, etc. Amb fotografies casolanes, d’espais a l’aire lliure, famílies contentes, tot molt ecològic amb fustes, vidre, gens d’alumini, metalls, plàstics…

    Recordo, abans de que comencés la regulació del que es deixava dir o no a les etiquetes. Era xauxa i et podies fer un fart de riure o plorar.

    Pa sense colesterol: perdó? El pa no es fa amb farina, aigua, llevat i sal? Potser amb una mica d’oli d’oliva?. On és el colesterol? Això era un pa “natural” de “super”, encara no havia sortit el Punset fent l’anunci. El que vaig descobrir és que els altres SI que en portaven de greixos amb colesterol, per tant, no era amb oli d’oliva.

    Suc de fruites “amb vitamina C”, on la vitamina C feia d’antioxidant no com aportació de vitamina C o en portava una quantitat tant minúscula...

    Cereals “sense sacarosa” (sucre de taula). No, sacarosa no en portava ni un mil·ligram però de tots els altres... a tones (fructosa, glucosa, xarop de sucre invertit, dextrosa i no se quantes -oses més).

    Algun embotit o paté “baix en greixos” on només s’havia disminuït un 5% de l’original que en portava una carretada.

    En dèiem l’època del productes “sin”. Ara estem a l’època del productes “con”. Tots porten alguna cosa meravellosa que ja tenen altres aliments de manera natural, però que nosaltres preferim prendre d’una altra manera:

    Els omega 3, afegits a qualsevol lloc quan el podem trobar de manera natural en el peix blau i algunes llavors.

    El calci que el trobem enriquint no se quantes coses però que hem d’equilibrar amb la vitamina D. Per altra banda, sembla que només el podem ingerir a partir de la llet i derivats. Segur? Els vegans amb una alimentació rica i equilibrada presenten una major incidència d’osteoporosi?.

    Trobem els bífidus i companyia fins a la sopa. Estic molt d’acord en que cal tenir una flora intestinal sana per a millorar la nostra salut general i immunològica però no són els únics encarregats de fer-ho.

Els productes light

Quan veiem un producte light, pensem que són productes que ens ajudaran a perdre pes i que són més sans, però moltes vegades el que ens diuen no és exactament això.

Un producte light és aquell que presenta un percentatge d’energia (en calories o julis) inferior a l’aliment de referència (el mateix aliment en versió íntegra).

La disminució de calories s’aconsegueix al reduir algun dels components de l’aliment de referència: substituir hidrats de carboni (sucres) per edulcorants, reduir l’aportació de greixos o utilitzar-ne substitutius.

Perquè un producte es pugui anomenar light:

  • Ha de tenir un aliment de referència al mercat, és a dir, perquè hi hagi una melmelada light, n’ha d’existir una de no light.
  • Ha de tenir un mínim d’un 30% menys del valor energètic de l’aliment de referència. Excepte en el cas de micronutrients que s’accepta una reducció del 10%
  • A l’etiqueta ha de mencionar el percentatge de calories reduït, el valor energètic per 100g o ml i existència de l’aliment de referència.

No s’han de confondre amb els productes zero que són aquells on s’ha eliminat algun dels ingredients, generalment sucres o greixos. Ni amb els de baix contingut en sucres que en contenen menys de 5 g per 100 g, o menys de 2,5 g per 100 ml de producte.

Quin és l’error al qual caiem molt sovint? Pensar que un producte light ens dóna carta blanca per atipar-nos sense engreixar-nos. Per exemple, un formatge curat pot contenir un 90% de greixos, si el consumin light, haurà disminuït en un 30%. Estarem consumint un formatge amb una mica més del 60% en contingut en greix. No podem pensar de cap manera que aquest aliment ens ajudarà a aprimar-nos. El mateix succeeix amb les xocolates, contenen menys sucres però el cacau conté greixos (al voltant d’un 40%), realment ens ajudarà a aprimar?

Sense greix/Baix contingut en greix

El producte ha de contenir menys d'1,5g per 100g de producte, en el primer cas. I ha de tenir menys de 3g per 100g de producte o menys d'1,5g per 100ml de producte, en el segon cas.

La connotació de “sense greix” com a saludable ja està pressuposant que els greixos en general són dolents i, tan mateix, són necessaris, TOTS, en les proporcions adequades.

Cal tenir en compte que el fet que no tinguin greixos no vol dir que no tinguin calories, per tant, poden engreixar igual o més.

El fet de contenir menys greix fa que no tinguin tant sabor. Si són insípids no en tornarem a comprar, per tant els han d’enriquir amb altres ingredients: sucres o sal, olis vegetals refinats… En definitiva, més calories.

Integral

El bum dels integrals com a productes més saludable a comportat l’aparició de falsos integrals.

El pa integral es fa, evidentment, amb farina integral, que no es marró com alguns pans representen. Simplement és una mica més fosca per les pellofes i queda més atapeït. Podem trobar productes suposadament integrals els quals estan fets amb ingredients refinats amb addició de fibra o alguna melassa natural per enfosquir el color. Aquests productes elaborats amb un % petit d’integrals el podem trobar després envasats amb el nom de producte integral o ric en fibra. Tot el que no és integral es refinat. Mireu bé les etiquetes.

Sense sucres afegits

Sucres no n’hauran afegit però potser porten una carretada d’edulcorants, entre ells el sorbitol, que fa que acabin tenint les mateixes calories que l’original. Poden estar substituïts per fructosa o mel, que potser tenen millor premsa però tenen les mateixes calories.

Natural, artesà

Aquí juguen amb les nostres emocions. No estan sota cap regulació però mostren connotacions de fet a casa, a la cuina de la mare o l’àvia… Sonen falses quan estem parlant de produccions industrials. Com a molt, podríem tenir-les en compte en petites produccions familiars i artesanals.

Aliments amb…

Hi ha aliments que ens fan creure que porten un ingredient en una quantitat superior a la que és realment, però no ens enganyen si llegim l’etiqueta.

Un exemple és l’estèvia, planta natural amb una gran capacitat per endolcir (molt més que el sucre). La Unió Europea no ha autoritzat la seva venda, només en forma d’extracte. Però la gran fama que se l’hi ha atorgat la fa aparèixer en molts productes, entre ells la xocolata. Qui no ha vist una xocolata amb estèvia?, fixeu-vos en l’embolcall, els colors, els dibuixos. Sembla xocolata amb 100% d’estèvia. Llegiu l’etiqueta i veureu realment la quantitat que en porta. Gaire més d’1%? Ho dubto. És el mínim imprescindible perquè l’ingredient surti publicat a l’etiqueta.

Sense colorants ni conservants

Quantes vegades hem, llegit algun lema d’aquests? Ens enganyen? Segurament no. Però que no porti conservants no vol dir que no porti espesseïdors, aglutinants, enduridor, emulsionants i un llarg etc. De la mateixa manera que si diu que no porta colorants no vol dir que no porti aromatitzants, saboritzants, antioxidants, i altres additius. En cap moment ens estan dient que no portin cap tipus d'additius. Per tant, si no volem gaires additius hem de consumir aliments el més natural possibles, evitar additius com els colorants (no ens aporten cap gust, ens enganyen visualment) i llegir les etiuetes per poder comparar.

I ara? L'era del redescobriment.

Una altra estratègia que s’està portant a terme en els últims anys és el redescobriment de propietats saludables i components que sempre han estat presents, però que no es coneixien o no es valoraven suficientment. Són els que coneixem com aliments funcionals: aquells que, a part del valor nutritiu, se’ls afegeix una funció concreta per millorar la salut o reduir el risc de contraure malalties. Poden ser naturals o modificats tecnològicament (vitamines, minerals, àcids grassos, fibra, antioxidants, components biològics actius). Tota la vida hem estat prenent aliments funcionals, l’all té propietats beneficioses enfront els trastorns cardiovasculars, les cols protectores anticancerígenes i riques en àcid fòlic…

Siguem conscients dels productes que ingerim i consumim. Triem productes de bona qualitat i llegim les etiquetes.

No deixeu d’entrar al següent enllaç de Justícia Alimentària Global: Mentida podrida

Llegir 1173 vegades

Cuina saludable amb la Cesca

Cuina saludable amb la Cesca té com a propòsit apropar la cuinar saludable a través de cursos i tallers de cuina teòrico-pràctics amb receptes que ajudin a millorar la salut i qualitat de vida.

Copyright © 2015 Cuina saludable amb la Cesca

Disseny de Ad Grafic

Contacte

  676 708 719

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de galetes