Saltear al contenido principal
Cuina de mercat, saludable
Cesca al taller fet a Sant Cugat
Cesca al taller fet a Sant Cugat

SÓC LA CESCA

M’expliquen que de petita era mala menjadora, però jo no ho recordo, més aviat recordo que preferia jugar i córrer. De totes maneres, ja hem movia entre fogons a casa l’àvia, era una excel·lent cuinera, d’aquelles que aconseguien que una simple patata i mongeta tendra bullides semblessin un plat exquisit.

Tots som d’on venim…

L’avi Jacint em va transmetre la importància de l’aprenentatge continu, el buscar solucions, l’enginy… l’aprendre a pensar.

L’àvia Leonor era tot amor, alegre i positiva. Va posar la llavor del gust per cuinar com un moment de gaudi, de creativitat i alliberament.

Encara ara entro a la cuina amb ulls d’infant a divertir-me mentre cuino.

La mare, Ana, la cuidadora i patidora, la discreta però que sempre hi és, em va inculcar l’esforç.

El pare, Víctor, còmplice de jocs, de l’amor per la natura i els animals, em donà el seu suport incondicional.

On em portà?

A estudiar Farmàcia, carrera on s’aprenia de tot en general i de res en concret. Dura, però bonica. Si una cosa vaig aprendre, va ser LA PREVENCIÓ. SÍ, en majúscules. Els factors implicats són diversos i jo em vaig centrar en l’alimentació com a pal de paller, però no com a únic factor.

El canvi

La meva ment “científica” i analítica em va portar pels camins de la lògica i… m’havia cregut que, si repetia les receptes de la meva àvia, cuinaria com ella, i res més lluny de la realitat! Les meves filles em van donar un toc d’atenció: “Mama, t’estimem molt, però si us plau, deixa de provar coses rares, no ens agraden” (punyalada trapera).

En definitiva, no em vaig poder reconciliar amb la cuina fins que vaig deixar una mica el cap de banda i vaig començar a fer cas al meu cor i a tot allò que crec, que m’apassiona i gaudeixo.

En què crec

  • Que la salut no és tan sols un estat físic, si no també mental i social, inclosa la salut del planeta.
  • Que si volem gaudir d’una bona salut, primer de tot hem de re-aprendre a escoltar-nos (difícil quan estem tan condicionats pel que ens envolta).
  • Que per poder triar hem de saber i hem de ser crítics amb el que llegim, expliquen, escoltem o veiem.
  • Que si l’alimentació és tan important, per què no se la promociona, prioritza i cuida com és mereix?
  • Que l’etiqueta ecològic no sempre vol dir sostenible, per això jo parlo de sostenibilitat.
  • Que el menjar no es llença.
  • Que la teoria sense pràctica no té cap sentit.
  • Que els infants han d’entrar a la cuina i no tan sols per fer pastissos i galetes.

Ara gaudeixo com mai! I, encara que sembli mentida, he trobat un sentit al que faig, el meu granet de sorra perquè el món sigui una mica millor:

Millorar l’alimentació i el benestar de les persones a través de la sostenibilitat a la cuina.

ELS MEUS TALLERS DE TEMPORADA

Volver arriba