SÓC LA CESCA
M’expliquen que de petita era mala menjadora, però jo no ho recordo, més aviat recordo que preferia jugar i córrer. De totes maneres, ja hem movia entre fogons a casa l’àvia, era una excel·lent cuinera, d’aquelles que aconseguien que una simple patata i mongeta tendra bullides semblessin un plat exquisit.
Tots som d’on venim…
L’avi Jacint em va transmetre la importància de l’aprenentatge continu, el buscar solucions, l’enginy… l’aprendre a pensar.
L’àvia Leonor era tot amor, alegre i positiva. Va posar la llavor del gust per cuinar com un moment de gaudi, de creativitat i alliberament.
La mare, Ana, la cuidadora i patidora, la discreta però que sempre hi és, em va inculcar l’esforç.
El pare, Víctor, còmplice de jocs, de l’amor per la natura i els animals, em donà el seu suport incondicional.
Encara ara entro a la cuina amb ulls d’infant a divertir-me mentre cuino.
On em portà?
A estudiar Farmàcia, carrera on s’aprenia de tot en general i de res en concret. Dura, però bonica. Si una cosa vaig aprendre, va ser LA PREVENCIÓ. SÍ, en majúscules. Els factors implicats són diversos i jo em vaig centrar en l’alimentació com a pal de paller, però no com a únic factor.
El canvi
La meva ment “científica” i analítica em va portar pels camins de la lògica i… m’havia cregut que, si repetia les receptes de la meva àvia, cuinaria com ella, i res més lluny de la realitat! Les meves filles em van donar un toc d’atenció: “Mama, t’estimem molt, però si us plau, deixa de provar coses rares, no ens agraden” (punyalada trapera).
En definitiva, no em vaig poder reconciliar amb la cuina fins que vaig deixar una mica el cap de banda i vaig començar a fer cas al meu cor i a tot allò que crec, que m’apassiona i gaudeixo.
Ara gaudeixo com mai! I, encara que sembli mentida, he trobat un sentit al que faig, el meu granet de sorra perquè el món sigui una mica millor:
Millorar l’alimentació i el benestar de les persones a través de la sostenibilitat a la cuina.
ELS MEUS TALLERS DE TEMPORADA
