Saltear al contenido principal
+34 676 708 719 info@cuinasaludable.cat

Consum conscient

T’has plantejat mai quins i quants recursos s’utilitzen per produir el que tu menges? 

Saps quines repercussions tenen en el medi ambient el tipus de producció o cultiu utilitzat, els quilòmetres que ha de viatjar fins a la teva botiga, els recursos utilitzats per fabricar-lo, si és el cas, les polítiques de màrqueting, els nostre consum, el malbaratament…

La producció d’aliments consumeix el 30% del total de l’energia mundial! També és responsable del 22% de les emissions de CO₂.

L’impacte del menjar i el desaprofitament alimentari

Els processos necessaris per a l’elaboració de qualsevol producte alimentari comporten un impacte ambiental i que es calcula a través de la petjada mediambiental. Aquesta, engloba diverses categories:

  • Petjada ecològica. La superfície necessària per a la producció dels recursos que consumim: cultius, boscos, pastures, zones pesqueres, àrees d’infraestructures, etc.
    Per exemple, en la petjada d’un litre de llet està inclosa les pastures necessàries per la seva producció i la del seu envàs.
  • Petjada de carboni. Els gasos d’efecte hivernacle (metà, òxid nitrós, hidrofluorocarburs, etc.), mesurats en tones de CO₂ equivalent, que s’emeten a l’atmosfera, de manera directa o indirecta, a conseqüència de les activitats relacionades amb l’elaboració de productes alimentaris.
    Per exemple, els gasos emesos durant la producció d’un litre de llet (des de la granja a la indústria i transport). S’emeten 1,6kg de CO₂ equivalent (eq).
  • Petjada hídrica. La quantitat d’aigua dolça que utilitzem en la producció d’aliments.
    Per exemple, en la producció del litre de llet, s’utilitzen 1.020 litres d’aigua.

Quan es parla de petjada ambiental, s’està parlant de les dues darreres petjades: la de carboni i la hídrica. Ja que valoren l’impacte global de la producció i consum.

Per exemple: la petjada ambiental del litre de llet engloba des de l’aigua, la superfície de sòl o l’electricitat emprats en la seva producció fins a la crema de combustibles fòssils pel seu transport o els residus dels seus envasos.

És la nostra responsabilitat conèixer la petjada ecològica del menjar i prendre mesures.

No obstant això, a més de l’impacte del menjar en el medi ambient, hi ha una altra cara de l’assumpte: el desaprofitament alimentari.

Segons la FAO, cada any es malgasten 1100 milions de tones d’aliments vegetals a tot el món. En el cas dels aliments d’origen animal, la xifra equival a 175 milions de tones.

Què ha de canviar?

El consum desmesurat de recursos accelera la crisi climàtica sense precedents que vivim. Per tant, requereix inevitablement una reducció general del consum. Cal que TOTS (governs, productors i consumidors) apostem per formes de producció i de consum més respectuoses amb el medi ambient.

“Són imprescindibles bones pràctiques agrícoles i ramaderes“
Celsa Peiteado, experta en agricultura de WWF

Per la part del consum, caldria:

  • Utilitzar fertilitzants naturals en comptes d’abonaments químics
  • Optar per l’ús de races autòctones i cultius locals, millor adaptats a les condicions de clima o de sòl pròpies de cada territori.
  • Apostar per la ramaderia extensiva que ajuda a protegir les pastures i dona ocupació en zones rurals.
  • Recórrer al reg deficitari controlat, és a dir, utilitzar solament l’aigua que necessita el cultiu per tenir collites de qualitat, a la vegada que es respecten els rius i altres ecosistemes aquàtics
  • No deixar de costat els mètodes de producció sostenible, com la certificació ecològica, el segell Marine Stewardship Council (MSC), que garanteix una pesca respectuosa amb el medi ambient, o el segell Global G.A.P (Good Agricultural Practice) que acredita, entre d’altres, les bones pràctiques agrícoles o la sostenibilitat del peix procedent de l’aqüicultura.

Per la part del consum, et deixo aquest decàleg:

Decàleg per consumir amb sostenibilitat

  1. Elabora el menú setmanal. Elabora el menú principal de tota la setmana. Aprofita el menú de l’escola, si és possible. Comença per distribuir els aliments principals.
  2. Revisa el rebost i les caducitats. Mira els ingredients i productes que tens per saber si has de fer servir algun amb urgència.
  3. Planifica la compra. Un cop ja saps com distribuiràs els diferents aliments i que has de treure primer del rebost, defineix els plats que faràs i planifica la compra amb el que necessites.
  4. Compra el just i necessari. Intenta ajustar, fins i tot, les quantitats que necessitaràs fen un càlcul aproximat de les racions. Tenim tendència a cuinar de més.
  5. A l’hora de comprar, vigila! No et deixis emportar per les ofertes. Vigila les caducitats i si ho consumiràs abans que vencin les dates de caducitat.
  6. Fes un consum conscient. Sempre que et sigui possible, compra de temporada i proximitat, el teu paladar t’ho agrairà i la salut, també.
  7. Guardar i conservar bé. Quan vagis a comprar, comença pels productes que no necessiten temperatura i acaba pels refrigerats i congelats. No t’entretinguis en tornant a casa. Llegeix bé les condicions de conservació abans i després d’obrir l’envàs.
  8. Evita els embolcalls innecessaris. Ves a comprar amb cistell o carret i porta envasos per evitar els plàstics.
  9. Dedica a la cuina el temps que es mereix. Una bona organització i planificació t’estalviarà mal de caps i preocupacions.
  10. Aprofita els aliments. La cuina d’aprofitament com a una deliciosa segona oportunitat.

 

Si vols posar-hi remei, demana un dels meus tallers

Volver arriba