Saltear al contenido principal
+34 676 708 719 info@cuinasaludable.cat
Recepta De La Cesca De Pastís De Mill

Pastís de mill amb verdures

A part del blat i l’arròs hi ha molts altres tipus de cereals o pseudo-cereals, que moltes vegades no sabem ni com utilitzar. El mill és un d’aquests.

El mill

Avui us vull parlar del mill (el mijo) que, fins fa poc, només el coneixíem com a “menjar per ocells”, juntament amb la quinoa i el fajol (blat sarraí), és un dels cereals claus en l’antiguitat. Tot i que als Estat Units i Europa, s’ha destinat quasi exclusivament a pinso per animals, en regions de Xina, Índia i Àfrica, és un component molt important per a la seva nutrició.

És altament proteic i el seu cultiu no necessita gaire aigua, resisteix a la sequera i la calor extrema, creix ràpidament i és resistent a plagues. Tot això el converteix en un cultiu idoni per a climes canviants com estem patint ara.

El mill és un gra amb propietats interessants tant pel seu contingut nutritiu com per la seva digestibilitat.

  • Estimula els processos digestius en general i és ideal quan tenim problemes de digestió dèbil, panxa inflada, gasos, indigestió, diarrees, restrenyiment… En aquests casos, en podem menjar 3-4 cops a la setmana. Un bon funcionament del sistema digestiu és fonamental per estar equilibrats i sentir-nos bé, per alguna raó l’anomena “el segon cervell”. D’això ja en parlaré un altre dia.
  • És un cereal energètic, amb un elevat contingut d’hidrats de carboni complexes que el fa apropiat en casos de diabetis.
  • Conté un 15% de proteïna (més que l’arròs) i no conté gluten, fent-lo útil per als celíacs.
  • Ric en àcids grassos essencials (linoleic, linolènic i lecitina), importants pel bon funcionament del sistema nerviós
  • Elevat contingut en fibra i molt ric en minerals, con el ferro, però sobretot en magnesi.

Excel·lent per a l’alimentació infantil, gent gran, diabètics, persones amb sobrepès, apte pels que pateixen gota o àcid úric, persones amb trastorns digestius, etc.

Es pot utilitzar en cremes per esmorzar, com un altre cereals per infinitat de plats, per fer croquetes, en sopes

  1. Primer de tot cal rentar-lo bé per treure’n les impureses (sinó ens farà una escuma fosqueta quan el bullim, la qual hauríem de treure). Es pot torrar lleugerament o no, però el fet de torrar-lo el fa encara més digestiu.
  2. La quantitat d’aigua per bullir-lo dependrà de si volem una textura més cremosa o no i de la qualitat del mill. Pot necessitar-se entre 2-2’5 parts d’aigua per una de mill, i podem arribar fins a 5-6 parts d’aigua si es vol obtenir una textura de crema per fer purés o cremes d’esmorzar.
  3. Tapar i portar a ebullició, abaixar el foc al mínim perquè bulli tranquil·lament i coure durant uns 30-35 minuts, durant els quals s’haurà d’haver begut tota l’aigua.

RECEPTA DE PASTÍS DE MILL AMB VERDURES

Pots aprofitar qualsevol resta de llegums que t’hagi sobrat.

Ingredients per a 4 persones

  • Mill (50-60g per persona)
  • 1 ceba grossa
  • 1 pastanaga mitjana-grossa
  • 200-250g de pèsols tendres
  • Salsa de tomàquet

Elaboració

  1. Pela la ceba i talla-la a cubs petits. En una paella, afegeix un raig d’oli d’oliva extra verge i sofregeix la ceba amb un pessic de sal. Primer cou-la durant uns 10 minuts a foc viu i destapada. Baixa el foc al mínim, tapa i cou uns 20-30 minuts més, fins que estigui ben cuita. Si és necessari, afegeix una mica d’aigua perquè no s’enganxi.
  2. A part, neteja, pela i talla la resta de verdures. La pastanaga, si és ecològica, renta-la bé però no cal pelar-la. Talla a rodanxes, mitges llunes o a daus petits, segons les teves preferències. Pots escaldar-la 5 minuts en aigua bullint i afegir-la un cop estigui la ceba ben sofregida o fregir-la directament amb la ceba quan abaixis el foc. Per donar-li un altre gust, quan tapis la paella pots afegir una cullerada de salsa de soja o tamari (a la ceba sola o a la ceba i pastanaga).
  3. Desgrana un grapat de pèsols, aproximadament uns 250g (o utilitzen de congelats). Afegeix-los quasi al final de la cocció de les verdures, amb uns 5 minuts és suficient.
  4. Mesura la quantitat de mill que necessitis (200-240g). Renta’l bé sota l’aixeta. Torra lleugerament en una cassola: posa al foc i remena fins que desprengui l’olor característica a nous.
  5. Afegeix l’aigua (3 mesures d’aigua per cada 1 de mill) i portar a ebullició. Afegeix un pessic de sal, abaixa la flama i deixa coure a poc a poc durant uns 30 minuts o fins que s’hagi reabsorbit tota l’aigua.
  6. Barreja el mill i les verdures (cuites, sofregides i escaldades).
  7. Abocar-ho en un recipient de vidre o ceràmica rectangular o quadrat que tingui tapa. Prem lleugerament amb una cullera fins que tingui la forma de pastís. No ha de tenir massa alçada, uns 3 dits com a màxim. Tapa i deixa refredar abans de servir o guardar a la nevera per menjar un altre dia.
  8. A l’hora de servir, escampa per sobre salsa de tomàquet o de remolatxa i ja està a punt per menjar.

Variacions sobre el mateix tema

El secret està en afegir verdures que donin untuositat o sucositat quan es mengen, ja que el mill, un cop es refreda, queda una mica sec. Et recomano fer un bon sofregit de ceba. També es poden afegir altres verdures com el carbassó, la carbassa, l’albergínia, el tomàquet, etc.

Si vols fer un plat únic, et caldrà una proteïna:

  • Animal: trossos de pollastre o gall dindi, tonyina, carn picada…
  • Vegetal: pèsols, llegums cuits, seitan picat…

Per acabar el plat, pots aprofitar alguna salsa que t’hagi sobrat d’un altra dia. O en pots fer una amb 1 ceba, 1 pastanaga, 1 carbassó, un grapat de xampinyons, 500g de tomàquets madurs, 2-3 grans d’alls, llorer i farigola. Pots afegir formatge ratllat per sobre i gratinar una mica.

Aquest plat el pots fer tant a la primavera-estiu com a la tardor-hivern, simplement caldrà utilitzar les verdures més adequades a cada temporada i de proximitat. També hi pots afegir espècies com el gingebre (ens donarà escalfor a l’hivern), trossos de fruits secs torrats, llavors torrades, utilitzar algun puré de verdures que t’hagi sobrat (de carbassa o carbassó) o fer una espècie de salsa de tomàquet utilitzant la meitat de tomàquets i l’altra meitat de remolatxes cuites (presenta un color vermell intens molt especial)… Deixa volar la imaginació.

Bon profit!!

Volver arriba